Enguany la festa de dia 2 de juliol es va viure amb una joia especial. Tenia el caràcter d'un retrobament devot i popular que les adverses circumstàncies havien impedit els anys anteriors. Els participants no deixaven de repetir-ho amb saludar-se amb goig als peus de la Mare de Déu de la Victòria.

La celebració religiosa va tenir lloc al migdia a l'esplanada i es va cloure amb la veneració de la imatge mentre es cantaven els goigs tradicionals i es repertien els ramets de camamilla, recollida dels turons veïns. Després, l'Obreria d'Amics de la Victòria va convidar a admirar el rellotge de sol recenment restaurat. 

La vesprada anterior un bon nombre de persones que havien pujat a venerar la Mare de Déu se reuniren en uns moments de pregària i al repic de la campana cantaren els goigs de la Mare de Déu de la Victòria.

 El Moll celebrà amb entusiasme la festa del Patrò de la Paròquia i de la Confraria de pescadors, reprenent la tradició que la pandèmia havia impedit els dos anys passats. El matí es celebrà una missa solemne, amb assistència de la Corporació municipal, d'un gran nombre de feligrosos i de la Coral de la Gent Gran que amb els seus cants va donar relleu a la celebració.

A les set de la tarda es va iniciar la processó marinera amb una pregària a la parròquia, la desfilada fins al port i el trajecte per la badia. Varen ser molt nombroses i ben engalanades les barques que s'acostaren per retre homenatge a l'apòstol patró.  

L'Obreria Amics de la Victòria ha dut a terme la restauració del rellotge de sol que hi ha al cap d'amunt de la paret lateral de l'ermita. El pas del temps l'havia fet no sols inservible, sinó gairebé invisible. Tot un signe per recordar que s'apropa la festa de dia 2 de juliol.

Tant de bó que aquesta acció serveixi també per animar a moltes persones a fer-se sòcies de l'Obreria i contribuir així a la cura del patrimoni històric alcudienc.

Els preparatius per a la celebració de la Triennal del Sant Crist van avant. El proper 26 de juliol tindrem el goig de poder celebrar amb la solemnitat i devoció que cal aquesta festa tan popular. Són ja moltes les persones que ho estan preparant en els diversos aspectes. El bastiment a l'altar major n'és un acostumat exemple.

La celebració de l'Any Costa, en recordança del poeta pollencí Miquel Costa i Llobera, va ser ocasió per organitzar a Pollença un Cicle de Conferències que va tenir la seva cloenda dia 28 de maig amb una Visita històricoliterària a Pollença i Alcúdia. Hi varen intervenir Margarida Cànaves, Antoni Lluís Domingo i Pere Salas. A Alcúdia, el grup va visitar la Cova de Sant Martí,  el temple parroquial i altres indrets relacionats amb el poeta.

A Alcúdia, al carrer de St. Vicenç, trobam la casa de la família Costa. El nom de la família Costa va lligat a la ciutat d’Alcúdia des de temps enrere, de fet la besàvia del poeta Margalida Esteve Serra era alcudienca i d’ella hi heretaren moltes propietats. Per això, la família Costa fou una dels màxims contribuents de la ciutat en bona part del segle XIX. Per a fer-nos una idea del lligam basta citar a M. Carme Bosch que la considera juntament amb Pollença com la petita pàtria dins la seva poesia quan exposa que hi sojornava a l’estiu i que a Pollença els Costa tenien desset finques, dues cases i un celler. A Alcúdia, vint-i-vuit finques, quatre cases i alguns prats.

A més, el pare del poeta, en fou un gran benefactor, cedí a l’Ajuntament d’Alcúdia els terrenys per eixamplar l’actual cementeri, també en cedí un tros de terra per a reubicar una creu a la entrada de la ciutat i també un altre troç per poder sanejar i obrir unes finestres a l’església de Santa Anna. Miquel Costa Cifre també regalà una imatge de St. Antoni Abat al temple Parroquial.

La casa del carrer St. Vicenç recaurà en herència a la germana del poeta, Catalina Costa i Llobera.

Alcúdia era present dins la vida del poeta fins el punt, d’entre d’altres,  de dedicar poesies al Sant Crist, a la ciutat de Pollentia i a la Mare de Déu de la Victòria, a més de composar l’himne de la Cova de Sant Martí, de la qual n’assumirà la neteja i posada a punt.