1. L’ermità va demanar a Llaor: Què és fe?
Llaor va respondre i va dir que fe és aquella cosa per la qual hom creu en les coses veres sense tenir-ne cap experiència ni explicació. Aquesta mena de fe, digué Llaor, és la que tingué nostra Dona amb major grandesa i bonesa, perseverança, poder, virtut i amor que cap altra criatura, car cap criatura no tingué tanta fe com nostra Dona el dia que l’àngel Gabriel li anuncià i li digué que el Fill de Déu estava preparat per a prendre en ella i d’ella natura humana si ella ho volia creure. I com que nostra Dona cregué en les paraules de l’àngel Gabriel i tingué fe en les coses que ell deia (cf. Lc 1,26-38), per això el Fill de Déu es va encarnar i va prendre carn de la carn de nostra Dona i es vestí de natura humana, de la qual no s’hauria vestit si nostra Dona no hagués cregut.
Aquesta obra que la natura divina va fer a la natura humana en el ventre de nostra Dona va ser la més alta i més noble que Déu va poder fer en cap criatura i que cap criatura hauria pogut sustentar. Per això, com que l’obra és gran i de gran utilitat, calgué que la fe de nostra Dona fos gran i alta i de gran utilitat, perquè l’obra de l’encarnació i la fe de nostra Dona es corresponen amb bonesa, grandesa, virtut i santedat. Per això hom no podria dir la gran fe que nostra Dona va tenir aquell dia de l’anunciació.

2. El dia de la santa passió de nostre Senyor Jesucrist, nostra Dona va tenir tota la nostra fe en si mateixa, car només en ella va romandre la nostra fe i en la virtut de la seva fe es va restaurar tota la fe cristiana. Car els apòstols es meravellaven de com podia ésser que si el fill de nostra Dona era Déu, que ell es deixés turmentar i occir; i d’aquesta manera dubtaven, pel qual dubte tots el van abandonar excepte sant Joan evangelista, que va acompanyar nostra Dona (cf. Jn 19,25-26). Però nostra Dona mai no va dubtar ni poc ni molt, sinó que creia veritablement que el seu fill era el veritable Déu i home.

Leer más: Paraules de Ramon Llull sobre la Verge Maria