Molts ho havien repetit: "Hem de pujar a la Victòria". Com a signe de que s'anava vencent la situació pandèmica, que les coses tornaven a la normalitat, i sobre tot per fer valer el desig de que la tradició no s'interrompés. El dia de la Mare de Déu de la Victòria és un certificat de permanència del sentiment de poble.

No es varen poder cumplir tots els desitjos. Ni la revetlla, ni la paella, però sí els ramets de camamil·la, la imatge a l'explanada, la missa cantada i la salutació poètica tradicional. Una bona festa. I la invocació a la Mare de Déu de la Victòria perquè amb l'esforç de tots se superin les greus conseqüències dels patiment d'aquests mesos passats.

 
 
 Mn. Joan Darder beneeix els ramets de camamil·la